divendres, 4 de març del 2011

Dijous 3 de marc del 2011.
Al costat de la plaça Karl Marxal en una hora desconeguda va arribar la quarta victòria de tot un any plegat de baixes i nous fitxatges.
Portàvem amenaçant la lliga amb les últimes dos setmanes, jugant quatre partits en menys de dotze dies i després de dos empats i una derrota, l'esperit maradonià juntament amb el pernil que lo segon capi va regalar abans de començar el partit.
Va arribar la paraula més esperada de tot l'any: Victòria.
No em refereixo a la parella del nostre estimat amic Víctor, si no les magnífiques paraules que diu la senyora Rita Barberà.
Ho repetiré : Victòria, victòria i victòria .......
El partit era contra Sardanuska, curiosament sempre que juguem amb ells acaben amb cinc, i coses de l'atzar, probabilitat o com l'hi vulgueu dir l'arbitre no va veure l'error més clamorós de tot l'any.
Unes mans que podrien haver significant un mundial, unes mans que l'Abel ha après dels millors jugadors del món. (Diego o Lionel).
Hem de recordar els partits que hem fet conjuntament amb pernils que no coneixíem de l'empresa Zener.
MANOLO i PABLO heu estat els millors fitxatges i un possible relleu de les persones que poc a poc ens han abandonat per diferents raons.
També podria destacar els guant d'or de l'Asier, la lluita del Jordi, el genoll pelat del Xevi, els dits mossegats del Xavi o el meu valor per córrer la marató.

Amb tot això volia dir-vos.

FELICITATS som penúltims !!!!!!