Sense gols ets un equip que perd; el jugador és torna trist.
M'aixeco a mitja nit, tinc set. Agafo l'ampolla d'aigua i faig un glop d'aigua gelada.
La torno a deixar sota el coixí, de cop me'n adono que tot el meu cos està adolorit.
Miro les hores que em queden perquè comenci a sonar el despertador i buf, millor no ho dic.
Tanco els ulls però el primer que em passa per el cap és la tova que ens van donar ahir a la nit. Intento oblidar-me però una derrota d'aquesta magnitud fa mal. Cada cop que trèiem del mig del camp eren com agulles clavades al cor, una a una fins que l'arbitre va xiular el final del partit. Penso en que ha estat un "nightmare" com diuen en anglès, però m'equivoco i segueixo pensant en les raons de com aquest equip ha arribat al punt d'encaixar de les derrotes més dures que hem patit mai.
Lesions, refredats, feines i més lesions. Cadascú amb la seva monotonia de vida deixant un equip que durant un temps va fer que cada dimecres fos un dia a recordar.
Ara tot ha canviat, cada dia menys jugadors, cada dia una alineació diferent i cada dia una derrota més.
El vestuari era un enterrament, les paraules no existien, i l'únic que s'escoltava era la respiració dels membres que s'havien dignat a presentar-se al partit.
Amb tot això la meva son s'anava esvaint i tornava a notar els músculs com es recuperaven de l'esforç del partit.
Pensava amb les meves errades tant de porter com de jugador, i volia que el partit no hagués estat el mateix, pensar que el malson del dia anterior hagués quedat amb això, un malson.
Al final m'he pogut adormir i el meu somni ha tornat a lluir la primera samarreta que tanta il·lusió ens va fer el primer dia jugant en un parc, records que poc a poc amb el temps s'han anat esvaint.
Ànims a tots els que vau venir ahir i potser algun altre dia tornarem a vèncer.
Visca Ses Perniles
4 comentaris:
Som sesperniles.. a nosaltres ens mola la marxa!!! ens agrada patir, ser humiliats, que ens fotin tundes.. aquesta és la nostra senya d'identitat!!! o no ens enrecordem del 1r any quan tots els partits els perdiem per pallisa? i lo bé que ens ho pasavem aleshores fent juas juas?? això és el que hem de recuperar!! el nostre esperit de pallassos... hem de riure.. i passar aquests mals moments amb alegria.. amb caxondeig del nostre.. aquell que ens permet riure'ns de nosaltres mateixos i de tot el que ens envolta!!!
Ànims!!!! tots units ho superarem!!!!
PD: ja sé que si fossim un parell més a l'equip.. aniria tot millor... però som els que som...
La veritat és que d'aquell equip de les tundes infinites i el cachondeo post-partit en quedem 5 contats, i molt poques vegades ens trobem al camp.
Ara juguem per petar-nos, perquè ens agrada l'esport i el fungol... És una altra manera de veure les coses....
A mi personalment el que em rebenta (des de tots els sentits de la paraula)es no tenir canvis.... I perdre contra gent que amb un canvi i jugant els de sempre, guanyariem bé (no ho dic per la setmana passada precisament...).
Vulgueu o no, això va desgastant poc a poc.
Un bes.
ZURDO
M'aixeco a mitjanit, tinc set i pipi i potser cago i tot, intento despertar la veïna a cor què vols. Vaig cap al WC, la son em pot. Recordo el partit que no he jugat. Amb una mà m'agafo els ous i amb l'altre em palpo el genoll. No sé quina de les dues parts del meu cos fot més pena. Penso que el Javier Bardem de Mar Adentro es el putu Ronaldinho al meu costat.
Intento no capficar-m'hi perquè ja comencen a sortir de la cloaca els primers panellets.
És aleshores quan em miro al mirall i recordo aquells partits de soccer i em pregunto si els podré tornar a gaudir (patir). No pateixis, em responc (a mi mateix): hi ha tot un reguitzell de persones que es trenquen la cara o l'esquena o l'ungla del peu (literalment) per a mantenir viu l'esperit de Ses perniles. Aguanteu. Els fitxatges arribaran ( i de dos en dos)...
Sempre Sesperniles
jajajajajaja
Publica un comentari a l'entrada