Aquesta setmana alguns indvidus prefereixen veure per televsió un equip blau-grana a un de tronja!! insensatos!!!
però bé lo dicho, que demà no hi ha partit.
and the next week: juguem lliga i champinyons!
doble jornada, partit dimarts i dijous.
Dimarts a les 19:40h OJOOOO!!!!
Dimecres com sempre a les 20:30h
se abren las apauesta, qui vindrà?
Lo capirock si
dimarts, 15 de febrer del 2011
divendres, 11 de febrer del 2011
Derrota esperançadora
Ses Perniles 2 - Aldicasa 3
Un partit més a la història d'aquest equip, un Abel bi-golejador, un parell de regals per no perdre el costum que acaben en gol i una remuntada que podria haver arribat en deu minuts.
Com sempre perquè no falli el costum toca parlar del mateix.
Gent com el Manolo i l'Enric ens ajuden a superar aquests últims anys on les perniles més prehistòriques coneixem altres estils de joc, i formes de reclutar gent per poder jugar els dimecres.
Ahir érem set, per fi podem dir que en un partit podem ser un canvi. Realment l'endemà és nota.
Si voleu saber com em sento envers el dimecres escolteu aquesta gran cançó.
Corriol - Al marge d'un camí - San Josex
http://www.dailymotion.com/video/xgi14b_sanjosex-corriol-videoclip-oficial_music
MARC, feliç 30 aniversari.
Un partit més a la història d'aquest equip, un Abel bi-golejador, un parell de regals per no perdre el costum que acaben en gol i una remuntada que podria haver arribat en deu minuts.
Com sempre perquè no falli el costum toca parlar del mateix.
Gent com el Manolo i l'Enric ens ajuden a superar aquests últims anys on les perniles més prehistòriques coneixem altres estils de joc, i formes de reclutar gent per poder jugar els dimecres.
Ahir érem set, per fi podem dir que en un partit podem ser un canvi. Realment l'endemà és nota.
Si voleu saber com em sento envers el dimecres escolteu aquesta gran cançó.
Corriol - Al marge d'un camí - San Josex
http://www.dailymotion.com/video/xgi14b_sanjosex-corriol-videoclip-oficial_music
MARC, feliç 30 aniversari.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Dimecres 9 de febrer, 20:30
Comença la setena setmana de l'any i com de costum comença en dilluns. Qui ho havia de dir ?
Amb tot això us recordo i us informo de que hi ha un partit més de Ses Perniles.
També recordar que el 1er capità de l'equip no hi serà, això vol dir que la candidatura Pernilista de l'any passat torna a vèncer.
El partit : Dimecres 9 de febrer, 20:30 (Ses Perniles - Aldicasa).
Puc dir-vos que hem baixat un lloc a la classificació, ara anem penúltims; i que el rival que juguem és a dos posicions per sobre.
Dit això, ara bé el dia que comencem a reclutar gent perquè vingui.
Qui s'apunta ????
Amb tot això us recordo i us informo de que hi ha un partit més de Ses Perniles.
També recordar que el 1er capità de l'equip no hi serà, això vol dir que la candidatura Pernilista de l'any passat torna a vèncer.
El partit : Dimecres 9 de febrer, 20:30 (Ses Perniles - Aldicasa).
Puc dir-vos que hem baixat un lloc a la classificació, ara anem penúltims; i que el rival que juguem és a dos posicions per sobre.
Dit això, ara bé el dia que comencem a reclutar gent perquè vingui.
Qui s'apunta ????
dijous, 3 de febrer del 2011
L'enterrament de les Perniles
Sense gols ets un equip que perd; el jugador és torna trist.
M'aixeco a mitja nit, tinc set. Agafo l'ampolla d'aigua i faig un glop d'aigua gelada.
La torno a deixar sota el coixí, de cop me'n adono que tot el meu cos està adolorit.
Miro les hores que em queden perquè comenci a sonar el despertador i buf, millor no ho dic.
Tanco els ulls però el primer que em passa per el cap és la tova que ens van donar ahir a la nit. Intento oblidar-me però una derrota d'aquesta magnitud fa mal. Cada cop que trèiem del mig del camp eren com agulles clavades al cor, una a una fins que l'arbitre va xiular el final del partit. Penso en que ha estat un "nightmare" com diuen en anglès, però m'equivoco i segueixo pensant en les raons de com aquest equip ha arribat al punt d'encaixar de les derrotes més dures que hem patit mai.
Lesions, refredats, feines i més lesions. Cadascú amb la seva monotonia de vida deixant un equip que durant un temps va fer que cada dimecres fos un dia a recordar.
Ara tot ha canviat, cada dia menys jugadors, cada dia una alineació diferent i cada dia una derrota més.
El vestuari era un enterrament, les paraules no existien, i l'únic que s'escoltava era la respiració dels membres que s'havien dignat a presentar-se al partit.
Amb tot això la meva son s'anava esvaint i tornava a notar els músculs com es recuperaven de l'esforç del partit.
Pensava amb les meves errades tant de porter com de jugador, i volia que el partit no hagués estat el mateix, pensar que el malson del dia anterior hagués quedat amb això, un malson.
Al final m'he pogut adormir i el meu somni ha tornat a lluir la primera samarreta que tanta il·lusió ens va fer el primer dia jugant en un parc, records que poc a poc amb el temps s'han anat esvaint.
Ànims a tots els que vau venir ahir i potser algun altre dia tornarem a vèncer.
Visca Ses Perniles
M'aixeco a mitja nit, tinc set. Agafo l'ampolla d'aigua i faig un glop d'aigua gelada.
La torno a deixar sota el coixí, de cop me'n adono que tot el meu cos està adolorit.
Miro les hores que em queden perquè comenci a sonar el despertador i buf, millor no ho dic.
Tanco els ulls però el primer que em passa per el cap és la tova que ens van donar ahir a la nit. Intento oblidar-me però una derrota d'aquesta magnitud fa mal. Cada cop que trèiem del mig del camp eren com agulles clavades al cor, una a una fins que l'arbitre va xiular el final del partit. Penso en que ha estat un "nightmare" com diuen en anglès, però m'equivoco i segueixo pensant en les raons de com aquest equip ha arribat al punt d'encaixar de les derrotes més dures que hem patit mai.
Lesions, refredats, feines i més lesions. Cadascú amb la seva monotonia de vida deixant un equip que durant un temps va fer que cada dimecres fos un dia a recordar.
Ara tot ha canviat, cada dia menys jugadors, cada dia una alineació diferent i cada dia una derrota més.
El vestuari era un enterrament, les paraules no existien, i l'únic que s'escoltava era la respiració dels membres que s'havien dignat a presentar-se al partit.
Amb tot això la meva son s'anava esvaint i tornava a notar els músculs com es recuperaven de l'esforç del partit.
Pensava amb les meves errades tant de porter com de jugador, i volia que el partit no hagués estat el mateix, pensar que el malson del dia anterior hagués quedat amb això, un malson.
Al final m'he pogut adormir i el meu somni ha tornat a lluir la primera samarreta que tanta il·lusió ens va fer el primer dia jugant en un parc, records que poc a poc amb el temps s'han anat esvaint.
Ànims a tots els que vau venir ahir i potser algun altre dia tornarem a vèncer.
Visca Ses Perniles
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)