QUI HO HAVIA DE DIR....

Ahir al vespre Valldaura Sports va reviure uns d'aquells partits que fan afició, que el nostre bon amic Rovirosa nomenaria de "traca i mocador".

"Traca" per la tensió i emocions contradictòries tant diferents que es van poder viure en 40 minuts, i "Mocador" per aixugar-nos les llàgrimes... de la hartà de riure que ens vam fotre quan va acabar el partit.

39 minuts d'empenta, d'organització tàctica (sobretot defensiva), de parades exclusives (per mi sempre seràs RO-MARIO, ja ho saps!), regats, patades, gemecs (pets d'extenuació física, ves...), controls tibies, encarades ("tranquilizate barbitas!!", el número 7 després de rebrer una merescuda carícia d'en bo de l'Asier...), enculades... Minuts de gols, empats, i molt bones sensacions (ja no recordava l'olor a home després d'un esprint).

Va ser llavors, justament en 60 segons, quan Sesperniles va passar de la glòria a la caricatura esperpèntica de glòria.... fruit de la tensió acumulada, i de les carícies repartides, Golden State estava en bonus de faltes, és a dir, doble penal. Doncs bé, una falta força discutida en l'últim minut va proporcionar un doble penal per l'equip local, quan el marcador reflexava un empat a 2 gols. Codina (l'únic que va saber xutar entre els tres pals aquella nit), va ser l'encarregat de xutar....

L'àrbitre dona el senyal, Codina agafa carrerilla, comença a còrrer, i amb tota l'ànima i l'empenta que portava a sobre, empepina la pilota de tal manera que va sortir molt suau i centrada (jo crec que de lo fort que li va donar, la va petar i per això va sortir tant lenta), directe a les mans del porter... Aquest, al veure que finalment tota la força animal del Codina es va transformar en un xut de P3, va tragar saliba i es va deixar anar... Va posar les mans per recollir al pilota com qui no vol la cosa... Pero com que es va relaxat tant i tant... La pilota se li va escapar de les mans i va anar a parar un metre davant seu!! Fet que va aprofitar Codina amb un ràpid sprint per allargar la cama al màxim (el banquillo Sespernilenc exclamava "VAMOS!!!")............. Trepitjar la pilota ("OooOooHHhhHhh!!").............. i rodolar persobre de la mateixa fins travessar la linea de gol tal qual Superman (pet + gota de suor freda caient pel front). Acte seguit, el porter de Golden State, va agafar la pilota (tot mirant de reull al Codina, no fos cas que el sorprengués amb alguna nova estrategia), la va passar a un defensa aquest a un delanter que xutà..... i enclastà la pilota al fons de la porteria Sespernilenca..... A partir d'aquí les paraules sobren.

Un cop acabart el partit (20 segons després del tercer gol de Golden State), l'Equip de Sesperniles va esdevenir un mar de cachondeo i juasjuas que paqué. Codina "he anat a xutar massa ràpid, i al veure com ho he fet, de la inèrcia que portava he pogut segir corrent, però alhora de fer el segon remat, m'ha sobret un pas". Coses de la vida.

De totes maneres hem de destacar el bon partit que va realitzar Sesperniles. Comentar també dos remats d'en Víctor a bocajarro (és a dir, davant del porter i porteria buida) que degut a la seva lesió ungular bipedesta ("tinc les dues uñes martillo que m'estan matant!!" va exclamar), va enviar a Cuenca i Cartagena. Per altra banda l'Abel ha començat a desenvolupar el Controlmeñique que tanta segutetat li aoprta per parar les pilotes lates.

Per cert..... Crec que el Nadal ens ha aportat alegria i gràcia en forma de quilos! Estem fets uns bombons!!!! Per descomptat, JO EL PRIMER!!!! jejej!!

VISCA SESPERNILES!!

ZURDO el COJO