Amb aquest nom es va passar a dir l'equip de basquetbol dels Estats Units després de guanyar la medalla d'or als passats Jocs Olimpics de Pekin. L'equip NBA es va posar el "traje de faena" i va escombrar a tota selecció que se li posava per dabant. Van deixar enrrera la prepotència i xuleria que els havien portat a sufrir inpensables derrotes i tornaven a merabellar amb un joc semblant al famós DREAM TEAM. D'aquí al fet obligat de redimir... Deixar els mals vicis i tornar a agafar el bon camí.
Ahir va passar una cosa semblant...
Vam aparcar la derrota i el joc poc fluid, les queixes de dolor (al caure per tropeçar-te amb la pilota) i els crids (o gemecs) de desentesa, el mal joc i la poca efectivitat... uns mals vicis que no ens permetien abançar encara que guanyèssim algun partidillo.
Va ser una mica extrany... treiem la pilota sense por, triangulavem, driblavem, xutavem... Veure com era l'altre equip el que no parava de treure la pilota del fons de la xarxa, el que es barallava pel mal joc, el que perdia la pilota constantment avans de passar el mig camp... Inclús patir un arbitratge desfaborable ja que l'àrbitre "casero" intentava afavorir a l'quip golejat... Va ser algo confús.
Fins que vaig marcar el segon golete i s'em vaig fotre un geto semblant al que se posa al Núñez quan veu un bitllet de 20 eurus!! PATRIMONI!!
La veritat és que aquest partit sí que ha estat una injecció de moral estupenda. Ens fèia falta nens!!
A destacar, el partidàs de l'Oriol... Ho tallava tot!! Passes, pilotes altes, flequillos, gespa, pililes... un partit de Crack!!
I a recriminar potser una mica l'actitud xulesca que vam adoptar en algun moment del partit (molt curt eh!!)... Semblabem el típic equip al que escupiries a la cara després d'una tunda de 40 minuts... Però bé... un dia es un dia!!!!
SEMPRE PERNILISTA!!!
ZURDO el COJO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada