Ahir Sesperniles va rebrer la pitjor derrota en els dos anys que porta participant a la LLiga Valldaurina.
Jugavem contra els primers.... No teniem porter... I només erem cinc.... Llavors l'àrbrite quan anàvem perdent per 12 a 0 va dir allò de: "cierro el acta y esto se ha acabado."
Com a bons esportistes vam decidir continuar jugant.... L'altre equip va fer acte de clemència i va decidr jugar només amb cinc jugadors.... I vam acabar perdent per uns 25 a 1 más u mens
Qui els va parir... Xorreo magrebí.
Com la tocaven els tios... El pitjor era sentir-los parlar amb àrab i no entendre ni jota, no sabies si demanaven la pilota o es cardaven de les teves mitxetes...
I ens vam deixar la pell.
Abel diu: "Però Marc!! Fot-li la cama!"
Marc gemega: "Si li foto la cama, em marejo... i vomito!"
Abel respon: "La mare que et va! -Alhora que li falla la cama de recolzament i es talega darrera el Marc- (menys mal que no ho va veuire gaire gent... Vaig ser moilt sutil)
TOTS vam estar esplèndits... Inclús l'Uri que intentava corretgir-nos desde la banda (Uri, no t'ho prenguis malament però ahir no estàvem per gaire òsties, el rombo no funcionava)
A per cert, no podia faltar un "canyito de la muerte", un clàssic en el meu joc relentitzat de revolucions.
Pos res nens! Encantat de tornar a vestir la samarreta de Sesperniles i a veure si el pròxim cop sóm 6!!
Un bes.
ZURDO el COJO
2 comentaris:
Doncs us podeu creure que no vaig ser conscient del moment en que van arribar als 12 gols...debia ser quan jo era a la porteria que me'n colaven 2 per minut. I tampoc entenia perque arribavem tan aprop del guardameta contrari durant la segona part. I és que van seure un tio a la banqueta i no ho vaig saber fins que vem acabar. Ja deia jo que no era massa normal quedarme sol davant el porter.
I s'ha de dir que l'Uri va elogiar el meu joc que això no pasa cada dia. Ni cada dia ni els 50 partits que portem en dos anys.
Tot plegat em va semblar un partit collonut, jo m'ho vaig passar força bé. Ens donaven una mica de peixet, però com hi havia moments en que no era conscient i en altres m'autoconvencia que era mèrit propi, doncs vaig jugar feliç.
M'encanta jugar sabent que tot está perdut.
Zurdo, però el que no esta cojo y es un poco más ambidiestro.
Felicitats als qui hi van ser!!!
Van jugar amb ganes tot i saber que els hi farien un bany.
Publica un comentari a l'entrada