poeta de carrer

tinc un blau al iogur
si dius vedell em rasco
una aspiradora que aspira les hacs
caixes de roba amb rodes de cautxú
butllofes al cor, un atac de peu
formatge blau, barrufet de cabra
que hi manca una peça a aquest mousse de ciment
arribo grimpant sota un virus de fang
una pituitària que es parteix el pit
una trufa borda que es diu Numaiei
l'últim escrutini em mirava malament
dos voltadits de front popular
xamfrans simpàtics busquen carrers verticals
visc a una gruta al mig del terrat
ulleres que em miren malament
coneixes les farses com un esquimal
darrera la fòbia hi viu un crusan