Una nova derrota de l’equip, però no ha estat un fracàs, va servir per veure que Ses Perniles pot jugar diferent.
Tot i les condicions del terreny els 7 jugadors que hi havia al partit ho van donar tot i donava gust veure com intercanviaven les posicions i la gran comunicació que es va establir a la pista, sense raneges ni crits. Senzillament hi havia un diàleg constant que en diverses ocasions no requeria de paraules, només mirades i moviments.
Per tant només volia dir-vos que va ser un plaer jugar al vostre costat tot i la derrota.
2 comentaris:
Ets un poeta. Estic totalment d'acord.
Ara si que me n'orgulleixo de pertanyer a la vostra cuadrilla.
Està vist que sempre ens creixem davant les adversitats i les inclemencies del temps, com les males herbes del camp.Els chuparem l'aigua a totes les tulipes, roses i lliris, per molt "males" que siguem.
Publica un comentari a l'entrada