4-1

Venia cap a casa pensant en l'article d'avui, i parlo d'article perquè ja em sento gairebé periodista. I que ningú es confongui amb un article de regal com pot ser un llibre del Teo, no parlo d'això. Encara que és en el porter Teo amb qui pensava, és cert, i també en el Charly. Que ningú confongui tampoc amb un vietnamita dels que atunyinava el Rambo.

I és que m'he anat desviant del tema, saltant de Teo a Charly, de vietnamita a tailandesa, i us acabaré posant una "gatxisse" com les que deu veure l'Uri a diari, donant bambú als coloms i cantant mentre recolecten arròs.

Segurament ara ja ningú continuarà llegint, bé perquè segueixen omnubilats amb la pernilaca, perquè els ploren els ulls de mirar els escuts pixelats, o bé perquè se'ls han entelat les ulleres com a mi.

No em deixaré de felicitar com es mereixen, al Mario per la seva estupenda intervenció, i al Carles per la seva millora substancial.

Apa, ja podeu mirarli les mamelles!!