David Companyon

"És normal que un alt càrrec d'ICV amb un sou de 80.000 euros faci de piquet?"

Us convido a llegir.

Escriure sobre el programa d'ahir de TV3 amb l'Albert Om i l'Eduard Punset, haig de començar per entendre la persona que els dimarts ens acompanya a REDES.
Científic, escriptor o polític ?
La forma de veure com aquest mite televisiu de 73 anys, captiva l'atenció de qui el rodeja.
Vora la Bisbal d'Empordà hi ha un racó anomenat la Fonteta on resideix el que el Sr. Punset anomena llar. Tothom té paraules d'admiració per una persona que té la casa vora la ciutat del pop català. (Mazoni, San Josex .. ).
L'Eduard ja és gran, comença a tenir uns ulls cansats que ja no reflexa el jove polític que ajudava al partit comunista a sortir de la transició. Ara recorda petites guerres dialèctiques que el defineixen tal com és.
Sabia d'on venia, on aniria però no on era.
Diuen que un científic ho és tota la vida, des-de que neix fins a la mort. El convidat sap com parlar amb la tranquil·litat necessària, per explicar que el cos humà està format per milers d'àtoms i la mort tant sols és una forma de transformació. Una fusió entre la matèria i la ment.
L'Eduard té problemes de salut, la seva rutina de cada matí és inflar-se a pastilles per seguir existint, esmorzar sense temps però sense presses i poder observar com la naturalesa el fa més vell i més savi.
També comentar la diversitat lingüística que interpreta cada minut i cada segon que passa en paraules inventades, o extretes d'un conte de fades.
Una de les coses més intrigants que crec que vaig poder tenir en compte; és la família.
No puc pas criticar després de saber els més de 50 anys de casat i descobrir, que cada una de les tres filles té vocació d'artista.
Segurament no podem dir que és un avi o un pare exemplar però sempre podrem dir que ell sempre dóna el que desitja tothom: seguretat i amor.

Ara després de comentar un programa que està fent furor a les cases catalanes voldria acabar amb una idea.

Veure que ja no penses amb mi, que ja no creus amb la gent,
i somies en blanc al ritme d'un cor aturat.

Veure que ja ets massa lluny de mi, has desaparescut
i ja no recordo el moment en que vas dir l'última paraula.

Veure que no saps dir que no, els dies passen poc a poc
i tinc mil raons per dir-te adéu.

Nascuts per la derrota

Je t'aime (m'heu de clicar si em voleu escoltar)

Bon dia Pernil@s.

Avui volia comentar-vos un tema d'actualitat.

L'expulsió dels GITANOS ROMANESOS i BÚLGARS, del país que lidera un home anomenat NICOLAS i actua com a NAPOLEÓ.

Que dir d'un tema on és consolida un sentiment contra els immigrants.

Pensant fredament, tots sabem que això havia de passar tard o d'hora.

Posem que la CRISI i la manca de treball ha fet que tot sigui molt més ràpid dels que ens pensàvem tots.

De fet, ningú ho ha dit ni gosa dir-ho, però segur que més d'un signaria content i alleujat l'expulsió d'Europa de tots els musulmans, ...... o no ?

Per mi tota aquesta realitat i no vull semblar d'Iniciativa (sóc independentista), em sembla una cacera de bruixes, potser tant per captar vots o per culpabilitzar col·lectius.

Bé després de reflexionar anem a parlar en plata, suposo que tots coneixem la DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS, en aquest cas que podem fer i que no podem fer.

De veritat som tant hipòcrites ???

Discursos com: sabem que el problema se'ns està anant de les mans, els nostres impostos han de cobrir unes necessitats i això és una part del pastís a repartir.

Els hi donarem targeta sanitària, allotjament, escola ...

Busquem una solució que ens faci sentir còmodes, però perquè no pensem en que podem fer arribats al segle XXI, amb aquesta situació i en moltes que poden arribar a succeir.

Faré dos preguntes, si en alguna d'elles dieu que SI, penseu que algun dia ens pot arribar a passar a nosaltres. Reflexionem i alerta perquè també ens ajuden a fer créixer el país

Creieu que el problema és soluciona fent fora la gent ?

Quin dret ens dóna a decidir qui ha de marxar i qui s'ha de quedar ?

Un català.

Retoc segons criteri Marçalià

El Marçal apunta a deixar la samarreta d'aquesta guissa. Això és el que he entès per les seves directrius. Jo discrepo, però de fet el més probable és que no pugui jugar així que tindré una opinió menor. La lluiríeu volsaltres més que jo. Si abans que les granotes criïn pel, algú es digna a fer una ullada al blog, que doni el seu parer per poder sumar opinions diverses.
Jo com que tinc temps per perdre, deixo un altre concepte. No és picaruelo ni corporativista, és més conceptual. Sa mami truja dona lleteta a ses seves 6 perniles, així se faran grandotes per vencer altros equips.

El convidat

EL convidat: programa de l'Albert Om que s'acomoda el cap de setmana a la casa d'un famós.

Aquesta setmana: TERESA GIMPERE, la musa dels anys 70.

Sabeu quant vaig començar a veure el programa tenia la ment el programa de'n Rafa Méndez a un canal televisiu que deixa la gent com una bossa d'escombraries, busca el morro televisiu i la gràcia fàcil. Coneixo la Teresa no com a diva sinó com a dona catalana d'una bellesa que enamora. Jo com a persona de trenta anys no vaig poder conèixer aquesta jove que acompanyava els nostres pares davant la televisió en blanc i negre.
Com va dir la Teresa al costat del seu marit i parella GRAIG HILL, sortia a la televisió més que en Franco. Costa d'imaginar que en un època de postguerra i prohibicions una dona ensenyes cuixa davant tota una península dividida. En aquest punt puc dir que el Convidat era en GRAIG HILL. Segur que la gent no el coneix com a actor d'espagheti western, ni tampoc com a marit i amant de la nostra estimada Teresa. Ahir un home que fa cinquanta anys que dorm despullat la migdiada cada dia, és un català més que s'encoratja de les cent dones amb qui ha anat al llit o de llegir mentre l'Albert i la Teresa parlen per els descosits. Aquest home cornut de la mà de la Teresa Gimpere, era l'atractiu de les dones dels anys seixanta, ara és l'alegria de la casa. Sempre recordaré aquell xiquet amb barba traient les pistoles per l'espanya profunda on ho va deixar tot per anar-se'n juntament amb la seva enamorada. Ara en els temps que corren no surt de festa per acabar acariciant el gosset que cuiden amb tot l'amor i el protegeixen calorosament mentre prenen el seu Gin tònic amb llimona. Aquest californià mereix un programa a part on el convidat, Albert Om va donar-nos a conèixer aquest singular personatge que sempre recordaré el seu passat.

Gràcies CRAIG HILL !!!!

Només un apunt (sóc el Marc)...gran similitud amb Terence Hill, aquest també feia rodabrazos.

Alternativa

Aquesta seria una alternativa a la resta d'opcions ja conegudes. Amb escut homologat per la federació i un detall una mica picaruelo, oy oy oy.

Nou Capità

Nova temporada futbolística i nou capità.

La reserva està feta, tornem a ser equip de la lliga Valldaura 2010/11 i com cada any ens donen un partit amistós! Per tant s’accepten propostes per trobar rival per la pròxima setmana o l’altra.

Com l’any passat jugarem els dimecres a les 20:30, excepte un partit al mes que es jugarà o el dimarts o el dijous a la mateixa hora.

En breu s’editaran els estatuts del club, i es signaran els contractes adients per començar una bona temporada amb bon peu.

S’ha plantejat una nova equipació per la present temporada, es prega a tots els integrants de l’equip que facin un comentari en aquest post amb el nom talla i numero.

Lo nou capità